Història

La privilegiada situació geogràfica de Rellinars, a poc més de 50 Km. de Barcelona i a tocar de les ciutats metropolitanes del Vallès Occidental  i de la comarca del Bages,  l'ha convertit en terra de pas des del començament dels segles i ha permès, ensems, un cert aïllament de les trifulgues històriques de l'entorn.
Vista de rellinars
Vista de rellinars

El camí ral de Barcelona a Manresa creua part del terme i el coll d'en Tropes, a l'Obac, connecta geogràficament la serralada pre-litoral amb el Pla de Bages.

L'Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí està documentada el 951, però al suport de l'altar pre-romànic s'hi va trobar una lauda votiva romana datada entre els segles II-III dC; això i les properes restes d'una necròpolis amb tombes antropomòrfiques han fet pensar en un possible assentament ibero-romà com a origen dels primers estadants rellinassencs.

Les primeres referències específiques al nom del poble es troben el 1118 en la donació que feia el senyor de Montcada i de la Vacarissa (actualment la masia de la Boada) a Carbonell de Castellet sobre drets i usatges dels molins del mas de Les Farreres, una de les masies més notables del terme.

Les fonts
Les fonts

De fet, la parròquia de Rellinars pertanyia al monestir de Pedralbes i el 1532 passà a ser sufragània del castell de Vacarisses i no n'obtingué la independència fins el 1878, després de nombrosos plets.

Les masies foren les peces principals de la història de Rellinars fins els segles XVI i XVII, dates en les quals s'inicia un petit nucli urbà. Fins aleshores unes poques llars al voltant de la sagrera de l'Església Vella  i d'altres escampades al llarg de la riera de Rellinars, el torrent de Casajoana o el torrent de l'Esbarzer, constituïren l'escassa població rural del terme. A partir de l'Edat Mitjana, les terres rellinassenques es cultivaren i aprofitaren la riquesa d'aigües per a nombrosos conreus: el lli que dóna nom al poble, hortalisses, fruiters, rabassa i llegums, a més de l'aprofitament del bosc.

El poble
El poble

El desenvolupament de l'agricultura i sobretot el creixement de la vinya, juntament amb la necessitat d'agrupar-se davant el perill dels bandolers del camí ral i la prosperitat de les exportacions i els cultius, van propiciar l'arribada de treballadors de les comarques veïnes, jornalers destres i vinyataires que trobaren a Rellinars un poble per créixer.

El nucli urbà, com a tal, es formà el segle XVIII i hi desenvolupà incipients formes de comerç per als viatgers. Però, a finals del segle XIX, la fil·loxera i la posterior pèrdua de recursos forestals, van fer disminuir la població fins convertir Rellinars, a la segona meitat del segle XX,  en un poble d'estiueig, especialment pels vallesans, procedents sovint d'antigues famílies que n'havien marxat unes dècades abans.

Pedra seca
Pedra seca

Formen part del seu patrimoni declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) les construccions de pedra seca així com altres masies i edificacions catalogades a l'Inventari de la Generalitat de Catalunya. L'octubre del 2013 es va publicar al DOGC la declaració de Be Cultural d'Interès Nacional (BCIN) de  les pintures de la Guerra del Francès de la masia de Les Farreres.

Actualment, el problemes de l'habitatge i la qualitat de vida han  fet que Rellinars recuperi part de la seva fesomia com a poble i hagi augmentat notablement llur població.

PER SABER-NE MÉS (bibliografia bàsica)

  • FREIXES, Antoni; MONTERDE, Manuel; CERVELLÓ, Josep M. El Paleocarst i el carst actual de les Serres de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac: el Carst Experimental de Rellinars. [Sabadell] Unió Excursionista de Sabadell, 1983 
  • MORENO ALBAREDA, M. Dolors  Rellinars Rellinars, Patronat Local de la vellesa, 1986.
  • PICANYOL, Llogari Rellinars. Notícies històriques Sabadell, Impr. Joan Sallent, 1961 [Separata de la revista “Sabadel·lum”, octubre 1961
  • Rellinars [Mapa] Rellinars, Associació Amics de Rellinars, 1994
  • SANS I RAVELLAT, Carles En BTT per Sant Llorenç del Munt, l'Obac i Montserrat: 20 itineraris per l'entorn de Rellinars Valls, Ed. Cossetània, 2000
  • TORTOSA BAGUÉS, Teresa Estudio sobre un pueblo rural Tesi de Llicenciatura. Escuela de Formación Social Sabadell-Tarrasa,1964
  • XVIII Ronda Vallesana. Rellinars Sabadell, Unió Excursionista de Sabadell, 1997
    Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 03/11/2016 19:48