Inici > EL MUNICIPI > Història i cultura
La privilegiada situació
geogràfica de Rellinars l’ha convertit en terra de pas des del començament dels
segles i ha permès, ensems, un cert aïllament de les trifulgues històriques de
l’entorn.
El camí ral de Barcelona a
Manresa creua part del terme i el coll d’en Tropes, a l’Obac, connecta
geogràficament la serralada pre-litoral amb el Pla de Bages.
L’Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí està
documentada el 951, però al suport de l’altar pre-romànic s’hi va trobar una lauda
votiva romana datada entre els segles II-III dC; això i les properes restes
d’una necròpolis amb tombes antropomòrfiques han fet pensar en un possible
assentament ibero-romà com a origen dels primers estadants rellinassencs.
Les primeres referències
específiques al nom del poble es troben el 1118 en la donació que feia el
senyor de Montcada i de la Vacarissa (actualment la masia de la Boada) a
Carbonell de Castellet sobre drets i usatges dels molins del mas de Les
Farreres, una de les masies més notables del terme.
De fet, la parròquia de
Rellinars pertanyia al monestir de Pedralbes i el 1532 passà a ser sufragània
del castell de Vacarisses i no n’obtingué la independència fins el 1878,
després de nombrosos plets.
Les masies foren les peces
principals de la història de Rellinars fins els segles XVI i XVII dates en les quals s’inicia un petit nucli urbà.
Fins aleshores unes poques masies al voltant de la sagrera i altres escampades
al llarg de la riera de Rellinars, el torrent de Casajoana o el torrent de
l’Esbarzer constituïren l’escassa població rural del terme. A partir de l’Edat
Mitjana, les terres rellinassenques es cultivaren i aprofitaren la riquesa
d’aigües per a nombrosos conreus: el lli que dóna nom al poble, hortalisses,
fruiters, rabassa i llegums, a més de l’aprofitament del bosc.
El desenvolupament de
l’agricultura i sobretot el creixement de la vinya, juntament amb la necessitat
d’agrupar-se davant el perill dels bandolers del camí ral i la prosperitat de
les exportacions i els cultius, van propiciar l’arribada de treballadors de les
comarques veïnes, jornalers destres i vinyataires que trobaren a Rellinars un
poble per créixer.
El nucli urbà, com a tal, es
formà el segle XVIII i hi desenvolupà incipients formes de comerç per als
viatgers. Però, a finals del segle XIX, la fil·loxera i la posterior pèrdua de
recursos forestals, van fer disminuir la població fins convertir Rellinars en
un poble d’estiueig, especialment pels vallesans, procedents sovint d’antigues
famílies que n’havien marxat unes dècades abans.
A l’actualitat, el problemes de l’habitatge i la qualitat de vida han fet que Rellinars recuperi part de la seva fesomia com a poble i hagi augmentat notablement llur població.
PER SABER-NE MÉS (bibliografia bàsica)
- FREIXES, Antoni;
MONTERDE, Manuel; CERVELLÓ, Josep M. El Paleocarst i el carst actual de les
Serres de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac: el Carst Experimental de
Rellinars. [Sabadell] Unió
Excursionista de Sabadell, 1983
- MORENO ALBAREDA, M. Dolors Rellinars Rellinars, Patronat Local de la vellesa, 1986.
- PICANYOL, Llogari Rellinars. Notícies històriques Sabadell, Impr. Joan Sallent, 1961 [Separata de la revista “Sabadel·lum”, octubre 1961
- Rellinars [Mapa] Rellinars, Associació Amics de Rellinars, 1994
- SANS I RAVELLAT, Carles En BTT per Sant
Llorenç del Munt, l’Obac i
- TORTOSA BAGUÉS, Teresa Estudio sobre un pueblo rural Tesi de Llicenciatura. Escuela de Formación Social Sabadell-Tarrasa,1964
- XVIII Ronda Vallesana. Rellinars Sabadell, Unió Excursionista de Sabadell, 1997
Tel. 93 834 50 00 | Fax. 93 834 51 01 | a/e: rellinars@diba.cat | Avís legal | Accessibilitat | Crèdits
